Per què vaig començar AYAMI

Si m'haguessis dit fa deu anys que algun dia començaria una empresa de roba, probablement t'hauria mirat perplex un parell de segons massa per a la comoditat.

Em dic Anne-Marlene Rüede i sóc la fundadora d'AYAMI.

Aleshores estudiava arquitectura.

Més tard, vaig passar anys investigant missions espacials complexes amb l'EPFL, el MIT i l'Agència Espacial Europea. Vaig completar un doctorat desenvolupant mètodes per generar i avaluar dissenys molt complexos amb moltes limitacions i requisits competitius.

La moda no formava part del pla.

Però tampoc era descobrir, al final del meu doctorat, que era autista i tenia TDAH.

Mirant enrere, moltes coses van tenir sentit de sobte.

Per què certes teles podrien arruïnar-me el dia.

Per què algunes peces se sentien insuportables mentre que altres semblaven desaparèixer completament.

Per què vaig seguir portant les mateixes peces una i altra vegada.

Per què vestir-se de vegades era molt més complicat del que semblava per a tots els altres.

Durant la major part de la meva vida, vaig suposar que això era simplement normal. O potser només una peculiaritat personal.

Llavors vaig rebre el meu diagnòstic.

I per primera vegada em vaig adonar de dues coses.

En primer lloc, moltes de les lluites que havia experimentat al voltant de la roba no eren universals.

En segon lloc, no estava sol.

Vaig començar a parlar amb altres adults autistes i amb TDAH. Després a persones amb discapacitat, persones amb malalties cròniques, persones amb sensibilitats sensorials i persones amb proporcions corporals no estàndard.

Una i altra vegada, vaig escoltar diferents versions de la mateixa història.

Gent que s'adapta a roba que mai s'havia dissenyat pensant en ells.

Va ser el moment en què em vaig començar a preguntar:

I si el problema no és que la gent és diferent?

Què passa si el problema és que la roba no està dissenyada per a tota la diversitat de necessitats humanes?

Aquesta pregunta finalment es va convertir en AYAMI.

Des de missions espacials fins a roba

A primera vista, la moda i l'exploració espacial semblen tenir poc en comú.

Però com més treballava a AYAMI, més familiar em semblava el problema.

A l'arquitectura de la missió espacial, rarament hi ha una solució perfecta. Cada disseny ha d'equilibrar moltes necessitats competidores: cost, risc, logística, rendiment, recursos, temps i limitacions tècniques.

La roba és sorprenentment semblant.

Una peça ha d'equilibrar la comoditat, el moviment, la tolerància sensorial, la temperatura, l'ajust, el manteniment, l'expressió personal, l'accessibilitat i la viabilitat de la producció.

El que funciona bé per a una persona pot ser completament incorrecte per a una altra.

Per primera vegada, em vaig adonar que el mateix enfocament de pensament de sistemes que havia passat anys desenvolupant per a missions espacials també podria ajudar a resoldre un problema molt més a prop de casa.

No dissenyant roba per a una persona "mitjana".

Però ajudant a crear roba que funcioni per a persones reals, amb cossos reals, preferències reals i restriccions reals.

Per què existeix AYAMI

AYAMI encara està al començament del seu viatge.

Estem provant teixits, construint peces de vestir, escoltant els clients, cometent errors, aprenent, millorant i repetint el procés de nou.

L'objectiu no és simplement fer roba.

L'objectiu és crear roba que s'adapti a les persones en lloc de demanar-li que s'adapti a la roba.

Roba còmoda sense renunciar a l'estil.

Funcional sense sentir-se mèdic.

Inclusiu sense reduir les persones a categories.

El més important, roba que ajudi la gent a sentir-se més com si mateixa.

Perquè després de totes aquestes converses, tots aquests prototips i totes aquestes proves de teixits, d'això he arribat a creure que es tracta realment.

No roba.

Gent.

I ajudar-los a sentir-se còmodes sent exactament qui són.

Això és el que significa AYAMI per a mi.

I per això ho vaig començar.